TIPUS DE POLIESTIRÈ

  El poliestirè és un polímer termoplàstic, és a dir un material que a temperatures molt elevades és deformable i flexible. Es fon quan es calenta i es posa dur quan es gela. Hi ha quatre tipus principals de poliestirè: el poliestirè de cristall, el poliestirè d'alt impact, el poliestirè expandit i per últim el poliestirè extrusionat.

 

  El poliestirè de cristall és el producte de polimerització de l'estirè pur, les seues característiques són sòlid transparent, dur i fràgil. Les culleres de plàstic transparents estan fabricades amb poliestirè de cristall. El poliestirè d'alt impacte és un plàstic molt més versàtil que l'anterior, a més molt més econòmic i resistent als impactes, també és fàcil de mecanitzar i fabricar, un exemple serien les carcasses de l'ordinador. Un altre tipus de poliestirè seria l'expandit, també conegut com a cautxú blanc és rígid i presenta una estructura tancada i plena d'aire per això és molt lleugera.I per últim el poliestirè extrusionat que és utilitzar com aïllant tèrmic, és fort, resistent a l'aigua, lleuger i reciclable.

PODRÍEM VIURE SENSE PETROLI?

  El petroli també anomenat "or negre" pel seu valor econòmic i la seua importància. És una mescla de compostos orgànics principalment hidrocarburs insolubles. Es produeix en l'interior de la Terra per transformació de la matèria orgànica acumulada en sediments del passat. En condicions normals és un líquid fosc i una miqueta fluorescent. La seua olor no és molt agradable, ja que conté compostos sulfurats i nitrogenats.

  El petroli rude és sense cap dubte el recurs natural més important dels països industrialitzats. La majoria dels elements i productes que utilitzem habitualment estan fabricats amb petroli. El problema principal és, que és tracta d'un recurs abundant però no renovable. És important el petroli per exemple per als mitjans de transport, ja que tant la gasolina, com els lubricants, com els anticongelants que utilitzem per als motors deriven d'ell. Aleshores el transport marítim, terrestre i aeri depén d'ell. Altres usos són en la fabricació de plàstics, fibres tèxtils artificials, pintures, detergents, explosius, fertilitzants, etc.

PLÀSTIC CONTAMINANT?

  El plàstic és un producte amb una alta proporció de materials sintètics i semisintètics. El seu cost de fabricació és relativament baix i la seua proliferació preocupa.

  El plàstic tarda entre 150 i 500 anys en desintegrar-se i a més tot el plàstic no és reciclable. No és biodegradable, és a dir ni la serra ni el mar el poden digerir.
El desfet acumulatiu dels plàstics porta greus conseqüències com per exemple la malaltia del dengue, l'obstrucció de canonades i també l'empobriment de la bellesa de carrers, àrees, boscos, rius i la mar.

  Aleshores els avantatges dels plàstics poden ser desavantatges quan volem desfer-nos d'ells. Els plàstics clorats poden filtrar clor a l'aigua subterrània i això pot provocar greus riscos per a les espècies, a més les aigües subterrànies poden ser aigua dolça i potable. Per tant pot ser que les aigües subterrànies siguen aigua per al consum humà. Està clar que hi ha altres factors que contaminen les aigües subterrànies com els pesticides, la construcció de foses sèptiques ... Etc. L'abocador hi pot ser un focus de contaminació també, ja que hi ha abocadors municipals i abocadors clandestins. Els abocadors clandestins no estan controlats.

CONTAMINACIÓ DE PLÀSTICS ALS OCEANS

  L’any 2050 als oceans hi haurà més plàstics que peixos, això és el que diuen els responsables de la campanya #Mareslimpios. Els plàstics als mars generen un gran risc per a la flora i la fauna marina, també per als éssers humans que completem la dieta amb animals marins exposats a aquesta contaminació. En alguns animals ja es pot comprovar els efectes del plàstic en el seu cos: menys reproducció, grans dificultats de creixement, inflamacions i alta mortalitat.

  Es diu que els humans mengen micro plàstic, són partícules de plàstic d'escala nanomètrica. Aquestes partícules són el resultat del plàstic desgastat, friccionat i descompost al mar.

  Com a solució hi ha una empresa Indonèsia que va presentar una solució a les bosses. Es tracta d'unes bosses fabricades amb fibres vegetals de iuca i resina natural. Aquestes serveixen com abonament, són biodegradables i no són tòxiques. Tarden mesos a descompondre's, però ficades en aigua calenta a més de vuitanta graus es dissolen.

  Una altra solució és que a partir del dia 1 de Març totes les bosses de plàstic seran cobrades, qualsevol tipus i forma. Incloses les dispensades a les farmàcies. Aquesta llei s'imposa amb un any de retard de la resta de països.

  Fins ara el cobrament de les bosses era obligatori als supermercats i opcional per a la resta. Ara serà obligatori per a tots.

TIPUS DE RECICLATGE DEL PLÀSTIC

  El plàstic es recull a les ciutats en els contenidors de color groc, juntament amb envasos metàl·lics, aerosols, llaunes de conserves, plats i safates d'alumini, pots de begudes i xapes de metall.

  Els centres de reciclatge són els encarregats de separar i classificar els diferents tipus de plàstic.I allí es procedeix al reciclatge.

  Hi ha tres tipus diferents de reciclatge de plàstic: mecànic, químic i energètic.

  El reciclatge mecànic o físic consisteix a rentar, assecar i triturar el material després d'haver sigut separat i classificat. Aleshores es converteix en petites partícules que són barrejades amb material nou.I així es fabriquen nous materials. Per a no minvar la qualitat del material nou, si el material reciclat és PET només es pot afegir un deu per cent d'aquest al material nou.

  En canvi, en el reciclatge químic es trenquen químicament les molècules que formen el plàstic i així es pot tornar a utilitzar en la fabricació de nous materials.

  I per últim el reciclatge energètic que consisteix a utilitzar els plàstics com a combustible en una incineradora, aquest procés genera energia tèrmica. El plàstic PET que és un dels més utilitzats, ja que té el mateix poder calòric que el carbó. Aquest tipus de reciclatge és molt contaminant, per la combustió i l'emissió de diòxid de carboni.

ELS ADDITIUS

  La utilització d'additius, sobretot colorants, modifiquen substancialment l'aspecte del plàstic pur. Els plàstics purs poden distingir-se per la seua transparència, fragilitat i duresa.
Aleshores la majoria dels plàstics contenen additius i així obtenim materials finals que tinguen propietats específiques proporcionades pels additius.
Els additius han de complir uns requisits: dispersar en el plàstic, millorar les propietats del producte, facilitar la seua elaboració, no ser tòxics i no desenvolupar efectes secundaris.

  Classificació dels additius:

*Retardadors de flama: retarden la inflamació i propagació de la flama.

*Colorants i pigments: donen color, ja que la majoria dels plàstics són transparents.

*Plastificants: redueixen la duresa i fragilitat, augmenten la tenacitat i la ductilitat.

*Càrregues: milloren la resistència mecànica i la tenacitat, a vegades redueixen el seu preu.

*Desemmotllants: faciliten la sortida de la peça durant la seua fabricació.

*Antibacterians: eviten que els bacteris hi habiten i cresquen.