LA SIMBOLOGIA DELS PLÀSTICS(2)

Grup 4:

  És el grup del polietilè de baixa densitat, les seues característiques són flexibilitat i transparència. És utilitzat en la formació de bosses i ampolles. I després del seu reciclat es pot utilitzar per fabricar contenidors i papereres.

Grup 5:

  El grup del polipropilè té com a característica principal un alt punt de fusió. És utilitzat en la fabricació d'envasos de iogurts, tapes, safates...I després del reciclatge podem obtenir materials com raspalls, poals i graneres.

Grup 6:

  El grup del poliestirè és el material que menys es recicla. És emprat en gots i plats d'un ús. Després del seu reciclatge podem fabricar poals de brossa, i accessoris per l'oficina.

Grup 7:

  És un grup amb varietat de plàstics per això és molt difícil de reciclar. Es poden elaborar DVD's , ulleres i tot tipus de carcasses.

  El reciclatge dels materials plàstics es pot classificar en quatre categories: primari, secundari, terciari i quaternari.

El primari consisteix en el fet que els retalls i les peces defectuoses  tornen a l'inici del procés.

Al secundari, el residu es transforma en altre material de diferent qualitat i per altre tipus d'usos. El terciari és el reciclatge químic  i per últim el quaternari és la valorització energètica que  és l'operació en la qual el residu adquireix un valor amb la seua combustió, aprofitem l'energia que genera aquest procés.

LA SIMBOLOGIA DELS PLÀSTICS

  Tots els plàstics porten un símbol per tal d'identificar-lo. Aquest símbol ens aporta informació sobre el tipus de plàstic, les seues característiques i si és o no reciclable. La simbologia bàsica del plàstic és un triangle amb un número dins. Aquest número pot estar entre l'u i el set. És a dir, hi ha set grups del plàstic.

  Grup 1: 

  El polietilè tereftalat és un dels plàstics més comuns.Les seues característiques són lleuger i barat. Quasi totes les ampolles del mercat estan fabricades amb aquest material. Es pot reutilitzar en l'elaboració de fibres tèxtils  i mobles per exemple.

  Grup 2:

  El grup de polietilè d'alta densitat és molt resistent químicament. El seu ús és per productes de neteja, detergents i productes alimentaris. Quan aquest producte es recicla es pot utilitzar en la fabricació de mobles de jardí.

  Grup 3:

  El clorur de polivinil no s'utilitza per aliments per contenir clor, com és molt resistent s'utilitza per a la fabricació de finestres o materials que tinguen relació amb la construcció. Quan es recicla es pot emprar en la fabricació de panels o tarimes.

POLIMERITZACIÓ

  Les reaccions de polimerització tenen com a resultat la formació de polímers. La reacció és la conseqüència de la unió de monòmers, aquests monòmers poden ser iguals o diferents. Poden afirmar que hi ha dos tipus de reacció de polimerització: per condensació i per addició.

  Reacció de polimerització per condensació o policondensació:

  Els monòmers que intervenen en la reacció han de tindre dos grups funcionals reactius, la reacció és a través d'aquests grups reactius.

  Els dos monòmers formen un dímer, als que es pot unir una altra molècula i formar un trímer, o es ponen unir dos dímers formant un tetràmer.A aquest tipus de reacció és anomenada d'etapes o escalonada. 

Reacció de polimerització per addició o poliaddició:

  Aquest tipus de reacció és en tres etapes : iniciació, propagació i terminació.

Iniciació: requereix un iniciador que és el que s'uneix al monòmer i promou un centre actiu. Segons el tipus d'iniciador pot ser addició radicalària o addició iònica.

Propagació: A la propagació hi ha un creixement en cadena per l'acció de l'espècie formada per l'iniciador i el sostrat.

Finalització: El procés de finalització està motivat per factors com el reactiu limitant, la desactivació de l'extrem de la cadena en creixement, la unió de dues cadenes entre sí...

TIPUS DE POLIESTIRÈ

  El poliestirè és un polímer termoplàstic, és a dir un material que a temperatures molt elevades és deformable i flexible. Es fon quan es calenta i es posa dur quan es gela. Hi ha quatre tipus principals de poliestirè: el poliestirè de cristall, el poliestirè d'alt impact, el poliestirè expandit i per últim el poliestirè extrusionat.

 

  El poliestirè de cristall és el producte de polimerització de l'estirè pur, les seues característiques són sòlid transparent, dur i fràgil. Les culleres de plàstic transparents estan fabricades amb poliestirè de cristall. El poliestirè d'alt impacte és un plàstic molt més versàtil que l'anterior, a més molt més econòmic i resistent als impactes, també és fàcil de mecanitzar i fabricar, un exemple serien les carcasses de l'ordinador. Un altre tipus de poliestirè seria l'expandit, també conegut com a cautxú blanc és rígid i presenta una estructura tancada i plena d'aire per això és molt lleugera.I per últim el poliestirè extrusionat que és utilitzar com aïllant tèrmic, és fort, resistent a l'aigua, lleuger i reciclable.

PODRÍEM VIURE SENSE PETROLI?

  El petroli també anomenat "or negre" pel seu valor econòmic i la seua importància. És una mescla de compostos orgànics principalment hidrocarburs insolubles. Es produeix en l'interior de la Terra per transformació de la matèria orgànica acumulada en sediments del passat. En condicions normals és un líquid fosc i una miqueta fluorescent. La seua olor no és molt agradable, ja que conté compostos sulfurats i nitrogenats.

  El petroli rude és sense cap dubte el recurs natural més important dels països industrialitzats. La majoria dels elements i productes que utilitzem habitualment estan fabricats amb petroli. El problema principal és, que és tracta d'un recurs abundant però no renovable. És important el petroli per exemple per als mitjans de transport, ja que tant la gasolina, com els lubricants, com els anticongelants que utilitzem per als motors deriven d'ell. Aleshores el transport marítim, terrestre i aeri depén d'ell. Altres usos són en la fabricació de plàstics, fibres tèxtils artificials, pintures, detergents, explosius, fertilitzants, etc.

PLÀSTIC CONTAMINANT?

  El plàstic és un producte amb una alta proporció de materials sintètics i semisintètics. El seu cost de fabricació és relativament baix i la seua proliferació preocupa.

  El plàstic tarda entre 150 i 500 anys en desintegrar-se i a més tot el plàstic no és reciclable. No és biodegradable, és a dir ni la serra ni el mar el poden digerir.
El desfet acumulatiu dels plàstics porta greus conseqüències com per exemple la malaltia del dengue, l'obstrucció de canonades i també l'empobriment de la bellesa de carrers, àrees, boscos, rius i la mar.

  Aleshores els avantatges dels plàstics poden ser desavantatges quan volem desfer-nos d'ells. Els plàstics clorats poden filtrar clor a l'aigua subterrània i això pot provocar greus riscos per a les espècies, a més les aigües subterrànies poden ser aigua dolça i potable. Per tant pot ser que les aigües subterrànies siguen aigua per al consum humà. Està clar que hi ha altres factors que contaminen les aigües subterrànies com els pesticides, la construcció de foses sèptiques ... Etc. L'abocador hi pot ser un focus de contaminació també, ja que hi ha abocadors municipals i abocadors clandestins. Els abocadors clandestins no estan controlats.

CONTAMINACIÓ DE PLÀSTICS ALS OCEANS

  L’any 2050 als oceans hi haurà més plàstics que peixos, això és el que diuen els responsables de la campanya #Mareslimpios. Els plàstics als mars generen un gran risc per a la flora i la fauna marina, també per als éssers humans que completem la dieta amb animals marins exposats a aquesta contaminació. En alguns animals ja es pot comprovar els efectes del plàstic en el seu cos: menys reproducció, grans dificultats de creixement, inflamacions i alta mortalitat.

  Es diu que els humans mengen micro plàstic, són partícules de plàstic d'escala nanomètrica. Aquestes partícules són el resultat del plàstic desgastat, friccionat i descompost al mar.

  Com a solució hi ha una empresa Indonèsia que va presentar una solució a les bosses. Es tracta d'unes bosses fabricades amb fibres vegetals de iuca i resina natural. Aquestes serveixen com abonament, són biodegradables i no són tòxiques. Tarden mesos a descompondre's, però ficades en aigua calenta a més de vuitanta graus es dissolen.

  Una altra solució és que a partir del dia 1 de Març totes les bosses de plàstic seran cobrades, qualsevol tipus i forma. Incloses les dispensades a les farmàcies. Aquesta llei s'imposa amb un any de retard de la resta de països.

  Fins ara el cobrament de les bosses era obligatori als supermercats i opcional per a la resta. Ara serà obligatori per a tots.

TIPUS DE RECICLATGE DEL PLÀSTIC

  El plàstic es recull a les ciutats en els contenidors de color groc, juntament amb envasos metàl·lics, aerosols, llaunes de conserves, plats i safates d'alumini, pots de begudes i xapes de metall.

  Els centres de reciclatge són els encarregats de separar i classificar els diferents tipus de plàstic.I allí es procedeix al reciclatge.

  Hi ha tres tipus diferents de reciclatge de plàstic: mecànic, químic i energètic.

  El reciclatge mecànic o físic consisteix a rentar, assecar i triturar el material després d'haver sigut separat i classificat. Aleshores es converteix en petites partícules que són barrejades amb material nou.I així es fabriquen nous materials. Per a no minvar la qualitat del material nou, si el material reciclat és PET només es pot afegir un deu per cent d'aquest al material nou.

  En canvi, en el reciclatge químic es trenquen químicament les molècules que formen el plàstic i així es pot tornar a utilitzar en la fabricació de nous materials.

  I per últim el reciclatge energètic que consisteix a utilitzar els plàstics com a combustible en una incineradora, aquest procés genera energia tèrmica. El plàstic PET que és un dels més utilitzats, ja que té el mateix poder calòric que el carbó. Aquest tipus de reciclatge és molt contaminant, per la combustió i l'emissió de diòxid de carboni.

ELS ADDITIUS

  La utilització d'additius, sobretot colorants, modifiquen substancialment l'aspecte del plàstic pur. Els plàstics purs poden distingir-se per la seua transparència, fragilitat i duresa.
Aleshores la majoria dels plàstics contenen additius i així obtenim materials finals que tinguen propietats específiques proporcionades pels additius.
Els additius han de complir uns requisits: dispersar en el plàstic, millorar les propietats del producte, facilitar la seua elaboració, no ser tòxics i no desenvolupar efectes secundaris.

  Classificació dels additius:

*Retardadors de flama: retarden la inflamació i propagació de la flama.

*Colorants i pigments: donen color, ja que la majoria dels plàstics són transparents.

*Plastificants: redueixen la duresa i fragilitat, augmenten la tenacitat i la ductilitat.

*Càrregues: milloren la resistència mecànica i la tenacitat, a vegades redueixen el seu preu.

*Desemmotllants: faciliten la sortida de la peça durant la seua fabricació.

*Antibacterians: eviten que els bacteris hi habiten i cresquen.

OBTENCIÓ DELS PLÀSTICS-MATÈRIES PRIMERES

  La matèria primera més important per a la fabricació de plàstics és el petroli, el petroli és un recurs natural no renovable. Els recursos no renovables són recursos fòssils com ara el gas natural i el carbó. Del petroli es deriven els productes que originen diferents tipus de plàstics. És important mencionar que també hi ha altres matèries primeres per a la fabricació de plàstic com són algunes substàncies naturals com la fusta i el cotó, d'aquest per exemple s'obté la cel·lulosa. Són els anomenats recursos naturals, aquests són renovables i provenen dels animals i vegetals. Totes les matèries primeres mencionades tenen en comú el fet de contenir carboni (C) i hidrogen (H). També poden estar presents l'oxigen (O), el nitrogen (N), el sofre (S), el clor (Cl) i altres. En general, es considera a l'etilè, propilè i butadiè com a matèries primeres bàsiques per a la fabricació d'una extensa varietat de monòmers, que són la base de tots els plàstics, els monòmers són la unitat bàsica per formar polímers.I els plàstics són polímers.

  El preu del petroli, el seu caràcter de resistència a la degradació natural (problemes de reciclatge) i el fet que és una font que prompte o tard acabarà per esgotar-se, ha portat a algunes parts de la indústria a buscar  alternatives. L'àcid polilàctic, sintetitzat a partir de la dacsa, és una de les més prometedores.